.



















TU M’ABILLES


Em desapareix la meva nuesa
quan de llum i d’alegria tu m’abilles
despullant-me de la meva tristesa
obrint mes recargolades conquilles


Al teu costat diviso nous horitzons
per l’escletxa que bades sense forçar
permetent-me cap a dins poder caminar
a la descoberta dels meus flamant mons.


Apreciant tota gama de color
que els meus ulls anegats, veure m’impedien
gaudint de la gran, immensa serenor
que tots els meus sentits també es perdien
arribant a percebre a poc a poc la calor
que les nostres ànimes preludien

©  Anna-Maria Giménez Giberga 2017