Sota la pluja i deixant una estela
naveguen els meus sentiments i espero
l’espurnejant raig de sol que arrecero
dins meu i que a poc a poc creix i em desgela
I fins que no arriba jo sóc onada
que balla dins d’una mar sense compàs
i amb mil giragonses es veu incapaç
d’engrandir i esclatar, visc agotzonada
I així només deixo que tu em deixis
córrer lliure, saltar ben plena i riure
que amb tot i res, com qui no vol, em basteixis
de paraules i mots per poder reescriure
petits instants, que de pigments tenyeixis
diminuts, però suficients per viure
© Anna-Maria Gimenez Giberga
Fotografia Illes Cies © Ramon-Ignasi Canyelles

que balla dins d’una mar sense compàs
i amb mil giragonses es veu incapaç
d’engrandir i esclatar, visc agotzonada
I així només deixo que tu em deixis
córrer lliure, saltar ben plena i riure
que amb tot i res, com qui no vol, em basteixis
de paraules i mots per poder reescriure
petits instants, que de pigments tenyeixis
diminuts, però suficients per viure
© Anna-Maria Gimenez Giberga
Fotografia Illes Cies © Ramon-Ignasi Canyelles

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada