M’aturo.
Abocada al contenidor no toca a terra. Trasteja amb una barra. Pantalons
ajustats, arrugats i unes xancletes. Una
brusa amb tirants, potser blanca. Pell bruna. Es posa dreta i em mira
amb la barra a la mà com una Minerva saludant. La cua de cabell ros com
contrapès al seu caparró. La mirada penetrant, no desafia. Els ulls foscos i
tenebrosos em traspassen. A la cantonada hi té el carret. S’hi agafa,
l’empenta. Un nou contenidor l’espera
Antoni Jaquemot
MIL TEMPESTES
Duc la pell perlada de mil records escampats per tot arreu, que sempre m’omplen després de la pluja de sentiments : bril...
-
. TU M’ABILLES Em desapareix la meva nuesa quan de llum i d’alegria tu m’abilles despullant-me de la me... -
M’aturo. Abocada al contenidor no toca a terra. Trasteja amb una barra. Pantalons ajustats, arrugats i unes xancletes. Una brusa amb tir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada