dissabte, 20 d’octubre del 2018


UNA VEU

   ─ Dolors?, hola, et truco per quedar a les sis. El Jaume està reunit i no sortirà fins tard. Escolta. Quedem aquest cop a la terrassa de la Xixonenca a la Rambla de Catalunya aprofitant la bona temperatura.  Ah! haig de passar per l’Adolfo Domínguez del Passeig de Gràcia, he vist aquell modelet que et vaig dir. És agosarat, oi?, em recorda la disfressa del col·le, aquella tan curta que ens vam emprovar totes i ens van sorprendre, recordes? castigades a la capella no ens podíem aguantar les ganes de riure, jo no vaig poder confessar-me.....   


   UNES MANS

   Anna, suaument, amb les polpes dels dits, es va escampar pel cos la barreja de cremes i olis essencials. Delicadament va recórrer  el seu cos nu de cap a peus i es va contemplar en l’ampli mirall satisfeta per les seves proporcions. Va moure les mans i es va procurar un massatge voluble i relaxant per mitigar el seu estat permanent d’ansietat que tant dolor li produïa i la preocupava. L’aroma de la pell untada i estimulada la va fer entrar en un estat de meditació tàntrica. Amb els ulls tancats, els llavis entre-oberts van emetre una pregària a Déu i els palmells de les mans es van ajuntar....   

Antoni Jaquemot     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

MIL TEMPESTES

Duc la pell perlada de mil records escampats per tot arreu, que sempre m’omplen després de la pluja de sentiments : bril...